Hobo és un terme que es refereix a la subcultura de vagar: la gent sense casa, en particular als que tenen l’hàbit de saltar de tren a tren (de càrrega) per rodar món.
La iconografia del hobo és la d’un vagabundo rodamón que vesteix pobre i potser estar begut. Aquesta imatge es va difondre en la cultura americana durant la Gran Depressió.
Alhora els hobos van desenvolupar un sistema de símbols per tal d’enfrontar-se a la dificultat de la seva pròpia vida. Es tractava d’un codi que escrivien amb guix o carbó per tal d’informar als següents rodamóns.

Fins aquí bé, però ara ha tornat a sortir aquesta nova idea: els modern day hobos. Bé, tornar ja fa uns anys (des de finals dels 90); però ara arriba aquí aquesta nova influència: gent nòmada amb ganes de veure món a través de les grans línies ferrovàries americanes. Cal dir que el tren a EEUU només es considera per carregar i no pas per fer el turista (recordem els avions i els cotxes a EEUU). La imatgeria és la mateixa; homes i ara també dones amb aspecte de pobres i borratxos que fan servir codis i són considerats els nous bohemis americans i els nous aventurers.

Però, després de llegir el que us escric i investigar més a www.northbankfred.com (els links són genials!) veure-ho que us queden les següents preguntes:

De què viuen els hobos?
Perquè aquí fem el mateix pagant (Interrail)?
Els modern day hobos són com els okupes pijus d’aquí?
Hi ha gent autènticament hobo?
…..