Color: Vermell i blanc
Fotografia del candidat/a: B/n retallada la silueta fins a 1/2 cos
Logotip: quadrat vermell amb les sigles del partit en blanc i enquadrat en vermell

Utilitzen el seu color corporatiu, el vermell, però ha adquirit tota la força, tant que és el protagonista del cartell. La tipografia utilitzada és moderna fet que li dóna una caire progressista al partit. Pel que fa a la fotografia, han utilitzat el blanc i negre, seguint uns matisos grissos i els candidats mai miren a càmera. Exemple és Carme Chacón, està mirant a la llunyania, a l’esquerra -amb la mirada perduda jejeje- i un gran riure. Està clar que va dirigit a un perfil progressista i modern, però amb una base clàssica. Ja ho diu l’eslògan: la Catalunya optimista.

Color: Blau i blanc
Fotografia del candidat/a: color retallada la silueta fins a 1/2 cos
Logotip: 2 rodones amb el logotip del PP i la gavina

El blau i el candidat són els protagonistes del cartell, aquest es dibuixa sobre el fons amb una ombra blanc. Cal dir que aquí els creatius han estat poc encertats. La imatge és una mica bíblica, crec que només els hi falta l’aureola sacra, fins i tot sembla un angelet que li han fet una foto volant pel cel blau. Potser els creatius volien dir-nos quelcom que el programa electoral del PP no mostra (¿??¿) Tot i així el candidat sí que ens mira tot i estar un pel inclinat (a l’esquerra?) i somriu. El target on va dirigit va a un perfil clàssic. Per últim cal recordar la revisió que han fet del seu logotip amb les dos rodones, amb dos boles o amb dos….no! si ja ho diuen:”Las ideas claras”.

Color: Tricromia: blanc, negre i taronja
Fotografia del candidat/a: utilitzen el recurs del fotomaton
Logotip: 4 barres en vermell i el text esquerra

Aquí els colors ja no estan gaire clars. ERC utilitza varis colors i fins i tot vàries tipografies. El candidat se’ns presenta amb el recurs del fotomaton, està també un pel inclinat (a la dreta?) somriu i mira a la càmera. Aquest element desenfadat crec que defineix al public que va dirigit no pas els colors escollits ni les tipografies (arial, impact) que crec que no tenen una línia ben definida. Temps al temps, l’eslògan tampoc queda massa clar si us hi fixeu.

Color: Taronja i blau
Fotografia del candidat/a: blanc i negre
Logotip: 3 barres en vermell i les sigles CIU

El protagonista no és el color sinó el candidat, se’l mostra en una fotografia que segueix la línia del PSC, “no posen sinó estan fent una acció”, és a dir no miren a la càmera, mira a la dreta i fins i tot utilitzen vàries fotografies. Tot i així la imatge te detalls, per exemple en el cas de Duran i Lleida les ulleres les han deixat de color (taronja?). Que el recurs no m’acabi d’agradar és personal, però crec que si l’han encertat amb l’ús de la signatura del candidat que dóna proximitat al mateix amb la ciutadania. Pel que fa al target jo el posaria a cavall de l’agressivitat del vermell i la divinització del blau.